Pic by AmeliaPhotography
Si pogués et daria...
Un cant de sirena amb gust de maduixa,
Si pogués et daria...
Un cant de sirena amb gust de maduixa,
El color blau del mar i l'olor del gessamí...
La claror de lluna plena i un somriure de bruixa,
El vol de l'ocell que t'empeny cap a mi...
La fada del bosc, la frescor de la neu,
La platja encantada somiada amb delit...
El plaer del meu cos i el desig del teu,
La son escapçada amb tu cada nit...
I jo em quedaria...
Amb l'instant del temps...
I les carícies del teu cos nu...
I amb el teu bes...
Perquè res no tinc quan em faltes tu.
4 comentaris:
Veo que eres de fuera, así que me gusta el esfuerzo. Ànims amb el teu blog en català, m'hi aniré passant.
I gràcies per les teves paraules al meu blog!
un petó
Bem, não consegui apanhar o sentido da "coisa", mas acredito que deve ser lindo o que aqui está escrito.
:)
Beso.
A poesia é sempre um pouco complexa de traduzir, no entanto...
É mais ou menos isto, Art:
[Se eu pudesse dar-te-ia...
Um canto de sereia com sabor a morango,
O azul do mar e o aroma do jasmim...
A claridade da lua cheia e um sorriso de bruxa,
O voo do pássaro que te impulsiona até mim...
A fada do bosque, a frescura da neve,
A praia encantada sonhada com deleite...
O prazer do meu corpo e do desejo do teu,
O sonho louco de estar contigo a cada noite...
E, aí, eu ficaria...
Com o instante de tempo...
E as carícias do teu corpo nu...
E com teus beijos...
Porque nada tenho quando me faltas tu.]
Que tal agora, capixe?
:)
Beijinhos
ostres!
quina meravella de traducció!
gràcies, m'ha encantat
t'he trobat de casualitat buscant al google un escrit que vaig penjar no sé on... i he trobat aquest tresor
:)
un somriure
mar
Publica un comentari a l'entrada