I
Jo era una somiadora i volia anar del Sud al Nord. Em dibuixessin un camí sense augments, sense corbes, sense trànsit. directa a la meva destinació.
Vaig agafar un cautxú, vaig esborrar part del carrer i amb un tros de carbó vaig esborrar dibuixar una sortida. La sortida m'ha dut a les muntanhyes, el fred, els llamps de sol. Des de l'alt d'una muntanhya vaig dibuixar, cap amunt i cap avall del riu.
Vaig volar i vaig baixar en una cova, fins al centre de la terra i aqui vaig sentir la seva calor. Vaig ser escopiada per un volcà i vaig capbussar-me al mar.
Alli vaig conèixer un pop de 12 braços i moltes històries per a contar. Vaig parar en una platja de nens, on vaig jugar fins a quedar-me dormida.
Em vaig despertar al bosc on un elefant me vaig donar a caminar. Ell em va deixar en una porta feta de mocadors que volaven.
Vaig respirar fons, vaig arribar i vaig entrar en el Nord. Vaig arribar amb anys de retard, vaig mirar al cel, vaig posar l mà en la meva butxaca i vaig sentir... el cautxú i el carbó.
4 comentaris:
Nogs,
Com a borracha e o carvão, fizeste uma verdadeira viagem ao país das maravilhas.
Bjo.
Ah, ah!
Ainda falta o resto do conto, Art.
Entretanto aprendeste catalão ou leste o original em português?
BEijo
Não, não ando a aprender catalão, li mesmo em português. Ainda se fosse euskara...
Beijinhos.
Euskara???
A mim parecia-me mais fácil aprender mandarim:P
Beijooo
Publica un comentari a l'entrada